En un país marcat per dècades de dificultats socials i econòmiques, semblava que res podia trencar la inèrcia. L'atur, la precarietat i la falta d'oportunitats havien estat presents durant anys sense que es produís una mobilització massiva que desafiés el poder. Però llavors, va succeir l'impensable no només per l'acció en si, sinó també per la repercussió (incendiària) que va ocasionar: el govern va cancel·lar l'ús de les xarxes socials.
El que des de fora podria semblar una mesura banal o, com a molt, un gest autoritari més, va acabar convertint-se en l'espurna que va encendre una revolució que va donar pas al derrocament del govern. I no va ser perquè la societat nepalesa no hagués patit abans injustícies més greus, sinó perquè per a la Generació Z, les xarxes socials no són un entreteniment més: són la seva infraestructura vital.
Per als nascuts en l'era digital, Instagram, TikTok o Twitter no són simples apps; són espais de socialització, d'informació i de construcció d'identitat. Allà es mantenen les relacions personals, se segueixen tendències globals, es consumeixen marques i es projecten aspiracions. Prohibir-les no va ser un cop a la diversió, com alguns podrien pensar, sinó estaven posant fre a la connectivitat existencial d'una generació sencera.
Per a aquesta generació, els Z, les xarxes representen el gran ecosistema d'influència i pertinença: el que abans eren cafès, places o diaris, avui és un feed, és un like. Tallar aquesta via en un país on l'èxit es tendeix a buscar més enllà de les seves fronteres va ser equivalent a silenciar una veu col·lectiva.
La ironia és que els problemes estructurals del Nepal —desigualtat, pobresa, atur, corrupció, sensació d'impunitat en la classe política — ja existien, però havien estat normalitzats. El que la censura digital va fer va ser tocar l'intocable per als joves (prohibir 26 xarxes socials): la seva forma d'expressar-se, d'estar en comunitat, de comunicar-se i informar-se, d'existir en un món global on la seva àrea d'influència estava més enllà de Katmandú i els límits geogràfics nepalesos.
El que va seguir va ser el desencadenant d'una imprevisible explosió: protestes, mobilitzacions, crema d'edificis emblemàtics com el parlament, la caiguda de governants... i manifestants morts. No va ser només una qüestió política, sinó cultural. La Gen Z havia trobat un motiu comú i un llenguatge compartit per dir "prou".
Aquest episodi deixa un ensenyament important: no es pot subestimar la dimensió pràctica, emocional i social de les xarxes per a la Generació Z. Ja no parlem de lleure, parlem del seu mode de vida per informar-se, per comunicar-se, per establir relacions... parlem d'identitat.
Per a un jove nepalès, desconnectar-lo de la seva xarxa social és tan dràstic com prohibir la llibertat de reunió a generacions anteriors. Aquest escenari hauria de suposar un marc de reflexió i aprenentatge per a les marques, ja que suposa un exemple que les xarxes socials no són només un aparador publicitari, sinó un ecosistema de confiança i pertinença que sosté la relació amb els seus potencials clients, i en especial amb aquesta generació, els Z.
El que va passar al Nepal és un cas extrem (també vam veure a primers d'any les mobilitzacions succeïdes als Estats Units quan la legislació va prohibir TikTok i altres apps sota control estranger – l'apagada només va durar 13 hores), però il·lustra una veritat global: per a la Gen Z, les xarxes socials són molt més que xarxes. Són l'espai on defineixen qui són, amb qui i què valoren. Silenciar-les és, a la pràctica, intentar esborrar la seva identitat. I això, com ja hem vist al Nepal, pot ser el veritable inici d'una revolució.
Alberto Plazas
Account Director
