PFinsights #32: Resolució de Cap d'Any? Cuidar el meu benestar

Gener sempre arriba amb el mateix ritual: agendes noves, subscripcions al gimnàs, llistes de «aquest any faré...» i aquella sensació col·lectiva que el canvi és a només una decisió de distància. Però quan mirem les dades —sense drama i sense filtres— el que veiem no és tant un país ple de plans, sinó un país ple d'intencions.

Perquè a Espanya, en lloc de "propòsits", el que hi ha són bones idees: el 46 % admet tenir "idees generals" sobre el que vol per a l'any; el 32 % no es fixa cap objectiu; i només el 22 % diu que es fixa objectius específics.

La imatge no és la d'una societat desmotivada. Més aviat, és la d'una societat cansada. I això ho canvia tot: no renunciem a millorar, però estem renegociant l'esforç que estem disposats a mantenir en el temps.

A més, la relació amb el propòsit no és la mateixa per a tothom:

Boomers: són els que es fixen menys objectius (en el seu cas, «no em fixo objectius» puja fins al 53 %).
Generació Z: són els qui més sovint diuen que es fixen objectius específics (pugen fins al 31 % en comparació amb el 22 % en general).

Una pista interessant: la gent més jove apunta més alt... però també s'enfronta abans a la vida quotidiana.

Què en proposem? El gir cap a l'experiencial

Si abans l'Any Nou estava ple d'objectius «materials» (comprar, tenir, acumular), avui la classificació explica una altra història: el que més busquem és sentir-nos millor i viure més temps.

Les tres primeres resolucions a Espanya són clares:

Fer esport (46%)
Cuidar el benestar emocional (45%)
Viatjar/veure món (42%)

No és poca cosa: esport + salut emocional + experiències. En altres paraules, cos, ment i horitzons.

I quan mirem els detalls, veiem matisos igualment reveladors:

El benestar emocional és especialment important entre les dones (53 %).
Els estudis (24 % en total) es disparen entre la Generació Z fins al 51 %: per a ells, el futur no és un desig abstracte; és una preocupació pràctica.
La feina (34 %) i l'economia (34 %) guanyen pes entre els millennials (40 % i 42 %, respectivament).

Els consumidors passen del "tenir" al "ser". Menys promeses aspiracionals i més necessitat d'equilibri.

Diem que sí... però només ens hi comprometem a mitges

Les dades més humanes de tota la infografia no són el que volem, sinó el que realment aconseguim mantenir.

El 38% acostuma a assolir la meitat (50%) dels seus objectius.
El 33% arriba al 75%.
Només un 6% assoleix el 100%.
I un 10% no n'assoliex cap.

Un cop més, trobem diferències entre generacions:

Els boomers semblen ser els menys exitosos (19%).
Els qui més sovint arriben al 100% són els homes (9%) i la Generació Z (14%), per sobre del total del 6%.

No necessàriament perquè tinguin més "força de voluntat", sinó perquè de vegades l'èxit no depèn només de voler-lo: depèn de com el teu objectiu encaixi en la teva vida real.

El que ens atura no és la manca de ganes

Si la imatge clàssica d'una resolució fracassada era moral ("Em falta disciplina"), aquí la interpretació és diferent: és logística.

Els principals obstacles són:

Manca de temps (28%)
Canvis del dia a dia (27%)
Cansament (24%)
Manca de diners (23%)
Manca de constància (21%)
Manca de motivació (17%)
Objectius irrealistes (5%)

I l'enfocament generacional és, un cop més, clau: la Generació Z es troba amb més barreres (temps, diners, motivació, etc.), amb pics com la manca de temps (36 %) i la manca de diners (30 %).

En un context on la vida va ràpida, l'atenció està fragmentada i la fatiga es normalitza, l'extraordinari ja no és fixar-se un objectiu. L'extraordinari és mantenir-lo.

Què significa això per a les marques i les experiències?

Si el propòsit s'ha tornat experiencial i l'obstacle és la fricció quotidiana, el repte per a les marques no és inspirar més (que també és important), sinó facilitar millor.

Algunes pistes d'aquesta lectura:

Dissenyar per a la manca de temps: solucions "petites" i modulars que no requereixin un canvi vital important per començar.
Convertir la constància en suport: recordatoris útils, progrés visible, recompenses realistes, una sensació d'avenç.
Reduir la barrera d'entrada (econòmica i mental): formats flexibles i escalables que permetin a la gent 'provar' sense fer un gran compromís.
Les experiències com a vàlvula d'escapament: si viatjar i experimentar 'alguna cosa' és al capdamunt de la llista, no es tracta només de turisme: es tracta de buscar la desconnexió, el sentit i un canvi d'aires.

Perquè els consumidors d'avui dia no demanen "més ambició". Demanen més viabilitat.