PFinsights #33: La societat davant del mirall, cura o obsessió?
"Veure's bé és sentir-se bé". La frase resumeix una realitat cada vegada més estesa en la nostra societat. La cura personal ha deixat de ser un gest puntual per convertir-se en un hàbit estructural, transversal a edat i gènere, i amb un pes creixent en la percepció de benestar i felicitat.
Segons les dades del nostre nou PFInsights #33, el 75% de la població a Espanya declara donar molta o bastant rellevància a la cura del físic. Una xifra que confirma que l'autocura ja no és una tendència, sinó una norma social consolidada.
A més, apreciem com la cultura de la cura ha ampliat el seu abast. L’skincare es normalitza (la meitat de la població declara realitzar tractaments facials estètics, amb més força entre el col·lectiu femení – 2 de cada 3 dones l'aplica), i altres tipus de tractament comencen a emergir; tractaments facials estètics, tractaments corporals estètics, massatges terapèutics o de relaxació o suplements de nutricosmètica, entre d'altres, ens diuen que la cura ja no és només estètica: també és preventiu, terapèutic i vinculat al benestar integral.
La cura estètica continua tenint una major incidència entre dones (especialment en tractaments corporals i facials). No obstant això, quan els tractaments estan enfocats a la salut o recuperació, la bretxa de gènere s'estreny de forma significativa: l'autocura ja no és exclusivament femenina. S'està redefinint, per tant, com un territori compartit acostant comportaments entre homes i dones.
Generació Z: entre la cura i la pressió estètica
Si hi ha un grup on el fenomen s'intensifica és entre els més joves. Els Z presenten un increment significatiu en la realització de tractaments estètics, tant facials com corporals. Però també lideren el consum de tractaments associats a la cura i la salut, com la relaxació o la nutricosmètica.
La lectura no és simple: parlem d'una generació que cuida més la seva imatge, però que també integra el benestar com a part de la seva identitat.
No obstant això, emergeix una tensió rellevant. La importància de "sentir-se atractiu" en relació amb la felicitat és especialment elevada entre els joves. Per a una part d'ells, veure's bé no només influeix en el seu benestar: impacta directament en la seva percepció de felicitat. I és que, segons dades de la Sociedad Española de Medicina Estética (SEME), l'edat a la qual se sotmeten al primer procediment estètic ha baixat dels 35 als 20 anys. El canvi és més que evident, i s'evidencia com la pressió per la imatge s'avança i s'intensifica.
La cura personal és positiva, necessària i saludable. Però quan l'autoimatge es converteix en condició per a la felicitat, la línia entre benestar i pressió social es pot tornar difusa.
La societat està davant del mirall. La qüestió és si el que veiem és autocura... o autoexigència.
